Els gots acostumen a ser solitaris i les copes, compartides. Els gots vénen a omplir una necessitat peremptòria: un got d’aigua per a apaivagar la set, un got de vi amb el menjar per a estimular la digestió o uns quants gots de vi per a oblidar les penes.


Les copes panxudes invoquen el confort i maten el fred de les nits d’hivern. Les planes o llargues i estilitzades de vidre prim, que ens encomanen l’alegria de les bombolles, són jovials. Les xates i triangulars amb la base badada al cel esperant el suc que el cambrer ha sacsejat, són les de l’amor després del còctel. Les amples i generoses, posades a taula davant el plat fan el deliri del roig. Aquesta tipologia a què la indústria ens ha acostumat no presenta cap misteri.


A la vida hi ha ara aquestes copes del Pep: indòmites i salvatges, rebels a la classificació. Totes elles poden rebre un contingut, però el continent se’ns buida en  bocins, colors i textures dispars. Diuen que una obra d’art l’acaba el visitant o l’amant. Així, si ens deixem aconsellar per la procedència diversa dels materials i ens deixem ajudar per la fotosensibilitat del record, buscarem sentiments, sensacions i ocasions que mai abans se’ns hagués acudit celebrar amb copes. Copes noves, estranyes, arriscades com a invocació al ritual a què sempre respon sempre una copa... un retorn als orígens.

Roser Tutusaus


Copes reciclatge

2006

Copa, 2006

Copes realitzades amb materials reciclats: plàstics, metall, ferro, cartró, fusta, ceràmica,...

index.html